dimarts, 26 de gener del 2010
The Hotel In California: Resultats de l'enquesta
Bé, després de l'asombrosa participació a l'enquesta del blog (9 vots, impressionant!!!), i tal com vosaltres heu decidit, properament dedicarem una entrada a la grandíssima "Stairway to Heaven". aneu calfant motors, per què serà un articles dels gordos!!
divendres, 22 de gener del 2010
Pròxims concerts: Des de hui fins al 6 de febrer
Ací us deixem tots els concerts a Espanya des d'avui fins al 6 de febrer. Aprofiteu bé la llista!! Us recomanem especialment els que oferiràn Fito & Fitipaldis, els de Europe i els de Barricada. El Bonecrusher de l'Hospitalet de Llobregat té també bona pinta...
22/01/2010 Fito & Fitipaldis, La Cabra Mecánica en Mallorca (Son Fusteret)
22/01/2010 Europe, Heaven's Basement en Madrid (Sala La Riviera)
23/01/2010 Europe, Heaven's Basement en Barcelona (Sala Razzmatazz 1)
26/01/2010 Bonecrusher Fest 2010: L'Hospitalet de Llobregat (Salamandra 1)
28/01/2010 Fito & Fitipaldis, La Cabra Mecánica en Zaragoza (Pavelló Príncep Felip )
29/01/2010 Fito & Fitipaldis, La Cabra Mecánica en Reus (Pavelló Olímpic)
30/01/2010 Barón Rojo en Madrid (Sala La Riviera)
04/02/2010 Evile, Warbringer, The Fading en Barcelona (Sala Be Cool)
04/02/2010 Porretas en Santander (Kmo)
05/02/2010 Medina Azahara en Xixón (Sala Albéniz)
05/02/2010 Evile, Warbringer, The Fading en Madrid (Sala Ritmo & Compás)
05/02/2010 Soziedad Alkoholika, The Eyes en Santander (Sala Kinbara)
05/02/2010 Porretas en Palencia
05/02/2010 Barricada en Barakaldo (Rock Star)
06/02/2010 Agression, Sheratan en Badajoz (Centro de Ocio Contemporáneo)
06/02/2010 Medina Azahara en Ponferrada (Sala La Vaca)
06/02/2010 Centinela en Murcia (Sala El Nuevo Garage De La Tia María)
06/02/2010 Los Suaves en Tobarra
06/02/2010 Barricada, Tozo en Burgos (Hangar)
06/02/2010 Medina Azahara en Ponferrada (Sala la Vaca)
22/01/2010 Fito & Fitipaldis, La Cabra Mecánica en Mallorca (Son Fusteret)
22/01/2010 Europe, Heaven's Basement en Madrid (Sala La Riviera)
23/01/2010 Europe, Heaven's Basement en Barcelona (Sala Razzmatazz 1)
26/01/2010 Bonecrusher Fest 2010: L'Hospitalet de Llobregat (Salamandra 1)
28/01/2010 Fito & Fitipaldis, La Cabra Mecánica en Zaragoza (Pavelló Príncep Felip )
29/01/2010 Fito & Fitipaldis, La Cabra Mecánica en Reus (Pavelló Olímpic)
30/01/2010 Barón Rojo en Madrid (Sala La Riviera)
04/02/2010 Evile, Warbringer, The Fading en Barcelona (Sala Be Cool)
04/02/2010 Porretas en Santander (Kmo)
05/02/2010 Medina Azahara en Xixón (Sala Albéniz)
05/02/2010 Evile, Warbringer, The Fading en Madrid (Sala Ritmo & Compás)
05/02/2010 Soziedad Alkoholika, The Eyes en Santander (Sala Kinbara)
05/02/2010 Porretas en Palencia
05/02/2010 Barricada en Barakaldo (Rock Star)
06/02/2010 Agression, Sheratan en Badajoz (Centro de Ocio Contemporáneo)
06/02/2010 Medina Azahara en Ponferrada (Sala La Vaca)
06/02/2010 Centinela en Murcia (Sala El Nuevo Garage De La Tia María)
06/02/2010 Los Suaves en Tobarra
06/02/2010 Barricada, Tozo en Burgos (Hangar)
06/02/2010 Medina Azahara en Ponferrada (Sala la Vaca)
dimecres, 20 de gener del 2010
Platero y Tú: Rock 'n Roll des de Bilbao
Avui anem a mostrar-vos la història d'en Fito Cabrales, un gran guitarrista i compositor de rock i blues basc amb una trajectòria impressionant. Comencem per... Platero i Tu.
Platero i Tu fou un grup espanyol de rock and roll format a finals del anys 80 en Bilbao i dissolt en 2001. Té influències de grups com Leño, AC/DC o Status Quo, i guitarristes com John Fogerty de Creedence Clearwater Revival, allunyant-se del rock radical basc que triumfava en el moment de la creació de la banda. Les seves cançons parlen de bars, drogues i amors. Deuen el seu nom a la famosa obra de Juan Ramón Jiménez: Platero i jo.
Fóren Juantxu i Uoho els primers que començaren a assatjar junts, després de la disolució de sa antiga banda. Ke i Maguila es va unir més tard als assatjos com a bateria. Un dia Juantxu convidà Fito, veí seu, al local per a vore un dels assatjos, i aquest acabà entrant a formar part del grup com a veu i guitarra.
Amb els diners de les seves primeres actuacions graben en els estudis Arion de Pamplona sa primera maqueta, i prenen el nom de Platero i Tu que més tard seria el definitiu. La maqueta, a la que nombraren "Burrock'n'roll", s'edità amb molt poques còpies i ara és una vertadera peça de coleccionista.
En 1991 la productora barcelonesa Welcome Records es posa en contacte amb ells per a grabar el seu primer disc, Voy a acabar borracho, en els estudis Lin; encara que la promoció del disc no fou prou bona i apenes fóren coneguts fora de Bilbao. Encara així els va valdre per a que els conegueren uns caçatalents de la multinacional DRO, que reedità "Burrock`n Roll" en 1992 com el seu segon àlbum, reconfigurant la llista de cançons i millorant la producció.
Eixe mateix any, entre febrer i març de 1992 grabaren el seu tercer disc, "Muy deficiente", amb alguns dels temes que es farien clàsics en els concerts de la banda, com "El roce de tu cuerpo". Ademés conten amb la colaboració de Rosendo en el tema "Sin solución". Amb aquest disc fanm una gira que ronda el centenar de concerts.
El seu quart disc, "Vamos tirando" fou grabat en els estudis Box i veu la llum en 1993, i que els donà projecció a nivell nacional. Aquest disc conta amb una versió del grup Hertzainak, "R&R Batzokian", aixina com un tema grabat en directe, "Mírame". També eixe any s'edità "En directo a todo gas", un disc en viu junt altres dos bandes, Zer Bizio? i Sedientos. Aquest disc suposà un punt d'inflexió en la banda, apareguent la producció, i notan-se un major acabat en la grabació i composició dels temes, questió que els va valer aplausos i crítiques a parts iguals.
Encara a disc per any, en 1994 graben el quint, Hay poco Rock & roll, de nou amb DRO als estudis Box, on colaboren Robe i Evaristo en la cançó "Juliette". Am Hay poco Rock 'n roll aconseguiren el seu primer disc d'or al superar les 50.000 còpies venudes.
Els anys 1995 i 1996 els pasen de gira donant concerts i grabant el seu sext àlbum, aquesta vegada en viu, al que nombraren A pelo, un èxit de vendes amb el que aconseguiren un altre disc d'or, i amb el qual s'edità un VHS amb images dels concerts en directe. A partir de l'estiu de 1996 comenzó la gira conjunta con Extremoduro en la que se alternaban en el escenario, tocaban juntos, y unos y otros versionaban canciones de ambos grupos, y que sirvió como presentación del disco. Tocaren, entre altres llocs, al Viñarock i al Palau d'Esports de Madrid.
Amb el seu sèptim disc, es notà un cambi d'estil al grup. Abandonà un poc la dinàmica "rockera" dels seus inicis per a tirar més cap a una estètica de blues. A més, Uoho pasà a colaborar más activament amb Extremoduro i Fito grabà el seu primer disc amb Fito & Fitipaldis.
En 2000 graben el seu últim disc, Correos. Després d'una espectacular gira, Fito i Uoho s'embarcaren en el projecte d'Extrechinato y Tú. Pocs mesos després, ambdos anunciaren la desparació del grup. El seu últim concert fou el divendres 26 d'octubre de 2001 en la Riviera de Madrid.
Discografia (Estudi, directe i recopilatoris):
* Voy a acabar borracho, LP, (1991), Welcome Records. Remasterizado en CD por DRO en 1996.
* Burrock'n'roll, LP y CD, (1992), DRO. Reedición de maqueta autoeditada en 1990.
* Muy deficiente, LP y CD, (1992), DRO.
* Vamos tirando, LP y CD, (1993), DRO.
* Hay poco Rock & roll, CD, (1994), DRO.
* A pelo, en vivo, 2 CD, (1996), DRO. Edición 1 cd en 1997.
* 7, CD, (1997), DRO.
* Correos, CD, (2000), DRO.
* Hay mucho Rock'n roll, Volumen I, CD, (2002) y Volumen II, CD, (2005), DRO.
Si la tocas otra vez:
Somos los platero:
El roce de tu cuerpo:
Platero i Tu fou un grup espanyol de rock and roll format a finals del anys 80 en Bilbao i dissolt en 2001. Té influències de grups com Leño, AC/DC o Status Quo, i guitarristes com John Fogerty de Creedence Clearwater Revival, allunyant-se del rock radical basc que triumfava en el moment de la creació de la banda. Les seves cançons parlen de bars, drogues i amors. Deuen el seu nom a la famosa obra de Juan Ramón Jiménez: Platero i jo.
Fóren Juantxu i Uoho els primers que començaren a assatjar junts, després de la disolució de sa antiga banda. Ke i Maguila es va unir més tard als assatjos com a bateria. Un dia Juantxu convidà Fito, veí seu, al local per a vore un dels assatjos, i aquest acabà entrant a formar part del grup com a veu i guitarra.
Amb els diners de les seves primeres actuacions graben en els estudis Arion de Pamplona sa primera maqueta, i prenen el nom de Platero i Tu que més tard seria el definitiu. La maqueta, a la que nombraren "Burrock'n'roll", s'edità amb molt poques còpies i ara és una vertadera peça de coleccionista.
En 1991 la productora barcelonesa Welcome Records es posa en contacte amb ells per a grabar el seu primer disc, Voy a acabar borracho, en els estudis Lin; encara que la promoció del disc no fou prou bona i apenes fóren coneguts fora de Bilbao. Encara així els va valdre per a que els conegueren uns caçatalents de la multinacional DRO, que reedità "Burrock`n Roll" en 1992 com el seu segon àlbum, reconfigurant la llista de cançons i millorant la producció.
Eixe mateix any, entre febrer i març de 1992 grabaren el seu tercer disc, "Muy deficiente", amb alguns dels temes que es farien clàsics en els concerts de la banda, com "El roce de tu cuerpo". Ademés conten amb la colaboració de Rosendo en el tema "Sin solución". Amb aquest disc fanm una gira que ronda el centenar de concerts.
El seu quart disc, "Vamos tirando" fou grabat en els estudis Box i veu la llum en 1993, i que els donà projecció a nivell nacional. Aquest disc conta amb una versió del grup Hertzainak, "R&R Batzokian", aixina com un tema grabat en directe, "Mírame". També eixe any s'edità "En directo a todo gas", un disc en viu junt altres dos bandes, Zer Bizio? i Sedientos. Aquest disc suposà un punt d'inflexió en la banda, apareguent la producció, i notan-se un major acabat en la grabació i composició dels temes, questió que els va valer aplausos i crítiques a parts iguals.
Encara a disc per any, en 1994 graben el quint, Hay poco Rock & roll, de nou amb DRO als estudis Box, on colaboren Robe i Evaristo en la cançó "Juliette". Am Hay poco Rock 'n roll aconseguiren el seu primer disc d'or al superar les 50.000 còpies venudes.
Els anys 1995 i 1996 els pasen de gira donant concerts i grabant el seu sext àlbum, aquesta vegada en viu, al que nombraren A pelo, un èxit de vendes amb el que aconseguiren un altre disc d'or, i amb el qual s'edità un VHS amb images dels concerts en directe. A partir de l'estiu de 1996 comenzó la gira conjunta con Extremoduro en la que se alternaban en el escenario, tocaban juntos, y unos y otros versionaban canciones de ambos grupos, y que sirvió como presentación del disco. Tocaren, entre altres llocs, al Viñarock i al Palau d'Esports de Madrid.
Amb el seu sèptim disc, es notà un cambi d'estil al grup. Abandonà un poc la dinàmica "rockera" dels seus inicis per a tirar més cap a una estètica de blues. A més, Uoho pasà a colaborar más activament amb Extremoduro i Fito grabà el seu primer disc amb Fito & Fitipaldis.
En 2000 graben el seu últim disc, Correos. Després d'una espectacular gira, Fito i Uoho s'embarcaren en el projecte d'Extrechinato y Tú. Pocs mesos després, ambdos anunciaren la desparació del grup. El seu últim concert fou el divendres 26 d'octubre de 2001 en la Riviera de Madrid.
Discografia (Estudi, directe i recopilatoris):
* Voy a acabar borracho, LP, (1991), Welcome Records. Remasterizado en CD por DRO en 1996.
* Burrock'n'roll, LP y CD, (1992), DRO. Reedición de maqueta autoeditada en 1990.
* Muy deficiente, LP y CD, (1992), DRO.
* Vamos tirando, LP y CD, (1993), DRO.
* Hay poco Rock & roll, CD, (1994), DRO.
* A pelo, en vivo, 2 CD, (1996), DRO. Edición 1 cd en 1997.
* 7, CD, (1997), DRO.
* Correos, CD, (2000), DRO.
* Hay mucho Rock'n roll, Volumen I, CD, (2002) y Volumen II, CD, (2005), DRO.
Si la tocas otra vez:
Somos los platero:
El roce de tu cuerpo:
Fito y los Fitipaldis: Antes de que cuente diez
Avui presentem el nou disc de Fito, "Antes de que cuente diez". un disc que seguix l'estela de "Por la boca muere el pez", tant en calitat de cançons com en quantitat de còpies venudes. Sens dubte una gran ferramenta per desconectar de la vida quotidiana. FITOTERAPIA!!!
"Antes de que cuente diez" és el quint àlbum de Fito y los Fitipaldis i un dels que més bones sensacions deixa en els seus seguidors, tant acèrrims com de passada. Començaren a grabar en Juny de 2009 en l'estudi Du Manoir, en Les Landes (França) amb els productors Carlos Raya i Joe Blaney. Les mescles es feren a Nova York en els estudis de grabació Avatar.
El disc inclou deu noves cançons:
1.Antes de que cuente diez
2.Me acorde de ti
3.Tarde o temprano
4.Catorce vidas son dos gatos
5.Todo a cien
6.Los huesos de los besos
7.Que me arrastre el viento
8.Que necesario es el rock&roll
9.Conozco un lugar
10.La cuisine de Bernard
En la seva sexta setmana en la llista de més venuts, el nou disc del grup ocupa el segon lloc de més venuts a Espanya. La gira 2009-2010 del nou disc va començar el 6 de Novembre en el palau d'esports de Santander i en una setmana es van vendre per als tres primers concerts més de 90.000 entrades.
El disc va eixir en dos edicions: La primera el disc normal que porta un DVD amb el "live" del primer "single" del últim concert de la gira "Por la boca vive el pez" en Madrid. En una segona edició, conté el disc del nou àlbum, un llibre de partitures amb les cançons del àlbum, un llibre de fotos del grup als estudis de Nova York i un DVD que inclou el "making of" de la grabació i mescla del àlbum.
Per acabar ens despedim mentant els integrants del grup:
Adolfo "Fito" Cabrales: Veu principal i guitarra
Javier Alzola: Saxo
Joserra Semperena: Piano
Carlos Raya: Guitarra
Alejandro "Boli" Climent: Baix
Daniel Griffin: Bateria
"Antes de que cuente diez" és el quint àlbum de Fito y los Fitipaldis i un dels que més bones sensacions deixa en els seus seguidors, tant acèrrims com de passada. Començaren a grabar en Juny de 2009 en l'estudi Du Manoir, en Les Landes (França) amb els productors Carlos Raya i Joe Blaney. Les mescles es feren a Nova York en els estudis de grabació Avatar.
El disc inclou deu noves cançons:
1.Antes de que cuente diez
2.Me acorde de ti
3.Tarde o temprano
4.Catorce vidas son dos gatos
5.Todo a cien
6.Los huesos de los besos
7.Que me arrastre el viento
8.Que necesario es el rock&roll
9.Conozco un lugar
10.La cuisine de Bernard
En la seva sexta setmana en la llista de més venuts, el nou disc del grup ocupa el segon lloc de més venuts a Espanya. La gira 2009-2010 del nou disc va començar el 6 de Novembre en el palau d'esports de Santander i en una setmana es van vendre per als tres primers concerts més de 90.000 entrades.
El disc va eixir en dos edicions: La primera el disc normal que porta un DVD amb el "live" del primer "single" del últim concert de la gira "Por la boca vive el pez" en Madrid. En una segona edició, conté el disc del nou àlbum, un llibre de partitures amb les cançons del àlbum, un llibre de fotos del grup als estudis de Nova York i un DVD que inclou el "making of" de la grabació i mescla del àlbum.
Per acabar ens despedim mentant els integrants del grup:
Adolfo "Fito" Cabrales: Veu principal i guitarra
Javier Alzola: Saxo
Joserra Semperena: Piano
Carlos Raya: Guitarra
Alejandro "Boli" Climent: Baix
Daniel Griffin: Bateria
dilluns, 18 de gener del 2010
Fito y los Fitipaldis: Pròxims concerts
Formant part de la gira 2009/10 del grup, ixen aquestos concerts. Per a aquells que podau anar a veure-los, ací teniu les fetxes. Us recomane que no us els pergau!!
22-01: Palma de Mallorca
28-01: Saragossa
29-01: Reus
12-02: Roquetes de Mar
13-02: Jaén
19-02: Talavera de la Reina
20-02: Ciutat Real
27-02: Xixón
22-01: Palma de Mallorca
28-01: Saragossa
29-01: Reus
12-02: Roquetes de Mar
13-02: Jaén
19-02: Talavera de la Reina
20-02: Ciutat Real
27-02: Xixón
dissabte, 16 de gener del 2010
R.E.M: Pioners del rock alternatiu
Avui em feia "nosequé" no clavar-vos res de nou al bloc (vaja merda, no? Un bloc nou amb només una entrada), així que he decidit rendir-li tribut a un dels nostres grups favorits, R.E.M.
R.E.M. és una banda americana de rock formada a Athens (Geòrgia, Estats Units) el 1980 per Michael Stipe (cantant), Peter Buck (guitarra), Mike Mills (baix elèctric), i Bill Berry (bateria and percussió). R.E.M. va ser una de les primeres bandes de rock alternatiu populars. R.E.M. va llançar el seu primer single, "Radio Free Europe" el 1981 amb la discogràfica independent Hib-Tone. El següent single va ser l'EP Chronic Town el 1982, i també va ser el primer single de la banda amb I.R.S. Records. El 1983, la banda va llançar el seu àlbum de debut, Murmur, amb molt bones crítiques. El 1987 la banda aconseguí un dels seus principals èxits, amb el single "The One I Love".
A principis dels anys 90, quan el rock alternatiu va començar a popularitzar-se, R.E.M. estava considerat un dels pioners del gènere i va llançar dos dels àlbums més reeixits de la banda, Out of Time (1991) i Automatic for the People (1992). El 1997 Bill Berry va deixar la banda, tot i que Buck, Mills i Stipe van continuar. El 2007, la banda va ser inclosa al Saló de la Fama del Rock and Roll.
El gener del 1980, Michael Stipe va conèixer Peter Buck a una botiga de discos on hi treballava Buck. Van descobrir que tenien gustos musicals similars, particularment artistes protopunks i de punk rock com Patti Smith, Television o The Velvet Underground. Stipe va dir, "Va resultar que jo estava comprant tots els discos que Buck es guardava per ell." Al cap de poc temps Stipe i Buck van conèixer dos estudiants de la Universitat de Geòrgia: Mike Mills i Bill Berry, que ja havien estat tocant junts des de l'institut. Van decidir tocar cançons junts; Stipe va comentar, més tard, que "mai no va haver-hi cap gran projecte al darrere". La banda, que encara no tenia nom, va passar-se uns quants mesos assajant i va tocar per primera vegada el 5 d'abril del 1980 a la festa d'aniversari d'un amic seu. Després de rebutjar noms com "Twisted Kites", "Cans of Piss", i "Negro Wives", la banda va quedar-se amb "R.E.M.", que Stipe havia sel·leccionat aleatòriament d'un diccionari.
Finalment, els membres de la banda van deixar els estudis per centrar-se en la banda. Van trobar un mànager que es deia Jefferson Holt i era propietari d'una botiga de discos. Va quedar tan impressionat en veure una actuació de R.E.M. al seu poble de Chapel Hill que es va traslladar a Athens. L'èxit de R.E.M. va ser gairebé immediat a Athens i rodalies. Durant l'any i mig següent, R.E.M. va fer una gira pel sud dels Estats Units.
A l'estiu del 1981, R.E.M. va gravar el seu primer single, "Radio Free Europe". Es va llançar amb la discogràfica independent Hib-Tone. Les mil còpies inicials del single es van esgotar ràpidament. Malgrat les poques còpies, el single va rebre bones crítiques, i el New York Times el va classificar com un dels deu millors singles de l'any.
R.E.M. va gravar l'EP Chronic Town amb Mitch Easter l'octubre del 1981, i tenia previst publicar-lo amb una nova discogràfica indie anomenada Dasht Hopes. Tanmateix, I.R.S. Records va obtenir una maqueta de la primera sessió de gravació amb Easter que havia estat circulant durant mesos. La banda va rebutjar l'oferta de la discogràfica més important RCA Records per I.R.S., amb els qui van firmar un contracte el maig del 1982. I.R.S. va publicar Chronic Town aquell agost com a primer llançament americà. Una crítica positiva de l'EP per New Musical Express va elogiar les aures de misteri de les cançons i va concloure, "Els R.E.M. sonen sincers, i és fabulós escoltar quelcom tan poc forçat i intel·ligent com això." Una frase que resumeix l'esperit de la banda, que mai ha buscat la comercialitat.
Al llarg de la seva carrera, R.E.M. ha publicat 21 discs, un d'ells un recopilatori "live" gravat al 2007:
Àlbums d'estudi:
* Murmur (1983)
* Reckoning (1984)
* Fables of the Reconstruction (1985)
* Lifes Rich Pageant (1986)
* Document (1987)
* Green (1988)
* Out of time (1991)
* Automatic for the people (1992)
* Monster (1994)
* New Adventures in Hi-Fi (1996)
* Up (1998)
* Reveal (2001)
* Around the sun (2004)
* Accelerate (2008)
Recopilacions:
* Dead Letter Office (1987)
* Eponymous (1988)
* The Best of R.E.M (1991)
* R.E.M. Singles Collected (1994)
* R.E.M. In the Attic
* In Time: The Best of R.E.M. 1988-2003 (2003)
* And I Feel Fine...The Best of the I.R.S. Years 1982-1987 (2006)
Discs en directe:
* R.E.M. Live (2007)
Us deixen tres de les millors cançons de R.E.M. De segur que vos encantaràn.
Man on the Moon:
Losing my religion:
Everybody hurts:
(Informació extreta de viquipèdia.org)
R.E.M. és una banda americana de rock formada a Athens (Geòrgia, Estats Units) el 1980 per Michael Stipe (cantant), Peter Buck (guitarra), Mike Mills (baix elèctric), i Bill Berry (bateria and percussió). R.E.M. va ser una de les primeres bandes de rock alternatiu populars. R.E.M. va llançar el seu primer single, "Radio Free Europe" el 1981 amb la discogràfica independent Hib-Tone. El següent single va ser l'EP Chronic Town el 1982, i també va ser el primer single de la banda amb I.R.S. Records. El 1983, la banda va llançar el seu àlbum de debut, Murmur, amb molt bones crítiques. El 1987 la banda aconseguí un dels seus principals èxits, amb el single "The One I Love".
A principis dels anys 90, quan el rock alternatiu va començar a popularitzar-se, R.E.M. estava considerat un dels pioners del gènere i va llançar dos dels àlbums més reeixits de la banda, Out of Time (1991) i Automatic for the People (1992). El 1997 Bill Berry va deixar la banda, tot i que Buck, Mills i Stipe van continuar. El 2007, la banda va ser inclosa al Saló de la Fama del Rock and Roll.
El gener del 1980, Michael Stipe va conèixer Peter Buck a una botiga de discos on hi treballava Buck. Van descobrir que tenien gustos musicals similars, particularment artistes protopunks i de punk rock com Patti Smith, Television o The Velvet Underground. Stipe va dir, "Va resultar que jo estava comprant tots els discos que Buck es guardava per ell." Al cap de poc temps Stipe i Buck van conèixer dos estudiants de la Universitat de Geòrgia: Mike Mills i Bill Berry, que ja havien estat tocant junts des de l'institut. Van decidir tocar cançons junts; Stipe va comentar, més tard, que "mai no va haver-hi cap gran projecte al darrere". La banda, que encara no tenia nom, va passar-se uns quants mesos assajant i va tocar per primera vegada el 5 d'abril del 1980 a la festa d'aniversari d'un amic seu. Després de rebutjar noms com "Twisted Kites", "Cans of Piss", i "Negro Wives", la banda va quedar-se amb "R.E.M.", que Stipe havia sel·leccionat aleatòriament d'un diccionari.
Finalment, els membres de la banda van deixar els estudis per centrar-se en la banda. Van trobar un mànager que es deia Jefferson Holt i era propietari d'una botiga de discos. Va quedar tan impressionat en veure una actuació de R.E.M. al seu poble de Chapel Hill que es va traslladar a Athens. L'èxit de R.E.M. va ser gairebé immediat a Athens i rodalies. Durant l'any i mig següent, R.E.M. va fer una gira pel sud dels Estats Units.
A l'estiu del 1981, R.E.M. va gravar el seu primer single, "Radio Free Europe". Es va llançar amb la discogràfica independent Hib-Tone. Les mil còpies inicials del single es van esgotar ràpidament. Malgrat les poques còpies, el single va rebre bones crítiques, i el New York Times el va classificar com un dels deu millors singles de l'any.
R.E.M. va gravar l'EP Chronic Town amb Mitch Easter l'octubre del 1981, i tenia previst publicar-lo amb una nova discogràfica indie anomenada Dasht Hopes. Tanmateix, I.R.S. Records va obtenir una maqueta de la primera sessió de gravació amb Easter que havia estat circulant durant mesos. La banda va rebutjar l'oferta de la discogràfica més important RCA Records per I.R.S., amb els qui van firmar un contracte el maig del 1982. I.R.S. va publicar Chronic Town aquell agost com a primer llançament americà. Una crítica positiva de l'EP per New Musical Express va elogiar les aures de misteri de les cançons i va concloure, "Els R.E.M. sonen sincers, i és fabulós escoltar quelcom tan poc forçat i intel·ligent com això." Una frase que resumeix l'esperit de la banda, que mai ha buscat la comercialitat.
Al llarg de la seva carrera, R.E.M. ha publicat 21 discs, un d'ells un recopilatori "live" gravat al 2007:
Àlbums d'estudi:
* Murmur (1983)
* Reckoning (1984)
* Fables of the Reconstruction (1985)
* Lifes Rich Pageant (1986)
* Document (1987)
* Green (1988)
* Out of time (1991)
* Automatic for the people (1992)
* Monster (1994)
* New Adventures in Hi-Fi (1996)
* Up (1998)
* Reveal (2001)
* Around the sun (2004)
* Accelerate (2008)
Recopilacions:
* Dead Letter Office (1987)
* Eponymous (1988)
* The Best of R.E.M (1991)
* R.E.M. Singles Collected (1994)
* R.E.M. In the Attic
* In Time: The Best of R.E.M. 1988-2003 (2003)
* And I Feel Fine...The Best of the I.R.S. Years 1982-1987 (2006)
Discs en directe:
* R.E.M. Live (2007)
Us deixen tres de les millors cançons de R.E.M. De segur que vos encantaràn.
Man on the Moon:
Losing my religion:
Everybody hurts:
(Informació extreta de viquipèdia.org)
divendres, 15 de gener del 2010
Eagles: Hotel California
Com no podia ser d'altra manera, la primera entrada d'aquest bloc necessàriament tenia que fer referència al seu títol, "The Hotel in California". Com tot el món sap, la cançó "Hotel California" de "Eagles" és una de les més reconegudes de la història del rock. Així doncs, comencem.
Eagles és una banda de rock clàsic nord-americana que es va donar a conéixer en orige en Los Ángeles, California a principis dels anys 70.
Inicialment la sev amúsica era un híbrid entre música country i instrumentació bluegrass injertades en armonies del surfer rock californià, i produïnt balades sensibles i música lleugera d'aroma country i pop-rock amb lletres que parlaven de cotxes, relacions i vides errants. Els inventors de aquest génere fóren cantautors dotats, entre ells Gram Parsons, Jackson Browne, J.D. Souther, i Warren Zevon. Els Eagles encaixaren el esperit del cantautor en el marc d'un grup, amb un marcat énfasi en els "arreglos" i en la mestria musical, i el so inicial del grup arribà a ser sinònim del country rock del sud de California. En àlbums posteriors el grup va prescindir de la instrumentació bluegrass i gravità cap a un so claramente més rock.
La història de Eagles comença quan Glenn Frey (cantant, guitarrista i compositor) i sa amic Don Henley (bateria i cantant) s'uneixen a la banda que acompanyaba a Linda Ronstadt en la grabació del seu disc Silk Purse. Després de dos anys de colaborar amb eixa banda, ambdós decideixen abandonarla per a crear el seu propi grup. Per fer-ho conviden als músics Bernie Leadon (corda) i Randy Meisner (baix) a participar en el projecto. A ells se'ls uniren posteriorment Joe Walsh (guitarra i cors), Don Felder (guitarra), Timothy B. Schmit (baix) i Bernie Leado (guitarra).
Arribaren a grabar 16 discs, entre àlbums, recopilatoris i "lives", i nombrosos "singles":
Àlbums d'estudi:
* 1972 The Eagles #22 US (Platinum)
* 1973 Desperado #41 US (2x Platinum), #39 UK
* 1974 On the Border #17 US (2x Platinum), #28 UK
* 1975 One of These Nights #1 US (4x Platinum), #8 UK
* 1976 Hotel California #1 US (16x Platinum), #2 UK
* 1979 The Long Run #1 US (7x Platinum), #4 UK
* 2007 Long Road Out of Eden
Recopilatoris i en directe:
* 1976 Their Greatest Hits (1971-1975) (recopilatori) #1 US (28x Platinum), #2 UK [#1 selling US álbum of All Time]
* 1980 Eagles Live #6 US (7x Platinum), #24 UK
* 1982 Eagles Greatest Hits, Vol. 2 (recopilatori) #52 US (11x Platinum)
* 1984 The Best of the Eagles (recopilatori per a Europa) #8 UK
* 1994 The Very Best of The Eagles (1994) (recopilatori per a Europa) #4 UK
* 1994 Hell Freezes Over (live álbum) #1 US (8x Platinum), #18 UK
* 2000 Selected Works: 1972-1999 (box set) #109 US (1x Platinum)
* 2001 The Very Best of the Eagles (2001)' (recopilatori per a Europa) #3 UK
* 2003 The Very Best of the Eagles (2003) (recopilatori) #3 US (3x Platinum), #27 UK (denominat The Complete Greatest Hits en Europa)
El àlbum que ens ocupa ací és, com je hem dit, el mític "Hotel California". Fou publicat al 1976, i fou el primer àlbum del grup sense el seu membre fundador, Bernie Leadon, i el priemr amb Joe Walsh.
Hotel California fou el quint àlbum dels Eagles amb material original i es convirtí en un gran èxit comercial. Des de la seva publicació en 1976 ha venut més de 16 milions de còpies solament en els Estats Units, siguent el seu àlbum amb material original amb millors ventes. Va permanéixer com a "Number One" en vendes durant huit semanes, no consecutives, entre finals de 1976 y principis de 1977, e incloïa dos senzills que es convertiren en "Number One" de les llistes d'èxits de Billboard Hot 100: "New Kid in Town", el 26 de febrer de 1977, i "Hotel California", el 7 de maig de 1977.
En 2001 la cadena de televisió per cable VH1 nominà a Hotel California com el trigèsim octau més important àlbum de tots els temps.
(Informació extreta de viquipèdia.org)
Eagles és una banda de rock clàsic nord-americana que es va donar a conéixer en orige en Los Ángeles, California a principis dels anys 70.
Inicialment la sev amúsica era un híbrid entre música country i instrumentació bluegrass injertades en armonies del surfer rock californià, i produïnt balades sensibles i música lleugera d'aroma country i pop-rock amb lletres que parlaven de cotxes, relacions i vides errants. Els inventors de aquest génere fóren cantautors dotats, entre ells Gram Parsons, Jackson Browne, J.D. Souther, i Warren Zevon. Els Eagles encaixaren el esperit del cantautor en el marc d'un grup, amb un marcat énfasi en els "arreglos" i en la mestria musical, i el so inicial del grup arribà a ser sinònim del country rock del sud de California. En àlbums posteriors el grup va prescindir de la instrumentació bluegrass i gravità cap a un so claramente més rock.
La història de Eagles comença quan Glenn Frey (cantant, guitarrista i compositor) i sa amic Don Henley (bateria i cantant) s'uneixen a la banda que acompanyaba a Linda Ronstadt en la grabació del seu disc Silk Purse. Després de dos anys de colaborar amb eixa banda, ambdós decideixen abandonarla per a crear el seu propi grup. Per fer-ho conviden als músics Bernie Leadon (corda) i Randy Meisner (baix) a participar en el projecto. A ells se'ls uniren posteriorment Joe Walsh (guitarra i cors), Don Felder (guitarra), Timothy B. Schmit (baix) i Bernie Leado (guitarra).
Arribaren a grabar 16 discs, entre àlbums, recopilatoris i "lives", i nombrosos "singles":
Àlbums d'estudi:
* 1972 The Eagles #22 US (Platinum)
* 1973 Desperado #41 US (2x Platinum), #39 UK
* 1974 On the Border #17 US (2x Platinum), #28 UK
* 1975 One of These Nights #1 US (4x Platinum), #8 UK
* 1976 Hotel California #1 US (16x Platinum), #2 UK
* 1979 The Long Run #1 US (7x Platinum), #4 UK
* 2007 Long Road Out of Eden
Recopilatoris i en directe:
* 1976 Their Greatest Hits (1971-1975) (recopilatori) #1 US (28x Platinum), #2 UK [#1 selling US álbum of All Time]
* 1980 Eagles Live #6 US (7x Platinum), #24 UK
* 1982 Eagles Greatest Hits, Vol. 2 (recopilatori) #52 US (11x Platinum)
* 1984 The Best of the Eagles (recopilatori per a Europa) #8 UK
* 1994 The Very Best of The Eagles (1994) (recopilatori per a Europa) #4 UK
* 1994 Hell Freezes Over (live álbum) #1 US (8x Platinum), #18 UK
* 2000 Selected Works: 1972-1999 (box set) #109 US (1x Platinum)
* 2001 The Very Best of the Eagles (2001)' (recopilatori per a Europa) #3 UK
* 2003 The Very Best of the Eagles (2003) (recopilatori) #3 US (3x Platinum), #27 UK (denominat The Complete Greatest Hits en Europa)
El àlbum que ens ocupa ací és, com je hem dit, el mític "Hotel California". Fou publicat al 1976, i fou el primer àlbum del grup sense el seu membre fundador, Bernie Leadon, i el priemr amb Joe Walsh.
Hotel California fou el quint àlbum dels Eagles amb material original i es convirtí en un gran èxit comercial. Des de la seva publicació en 1976 ha venut més de 16 milions de còpies solament en els Estats Units, siguent el seu àlbum amb material original amb millors ventes. Va permanéixer com a "Number One" en vendes durant huit semanes, no consecutives, entre finals de 1976 y principis de 1977, e incloïa dos senzills que es convertiren en "Number One" de les llistes d'èxits de Billboard Hot 100: "New Kid in Town", el 26 de febrer de 1977, i "Hotel California", el 7 de maig de 1977.
En 2001 la cadena de televisió per cable VH1 nominà a Hotel California com el trigèsim octau més important àlbum de tots els temps.
(Informació extreta de viquipèdia.org)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
