Led Zeppelin: La "plantada" de Plant

Això. Segons els últims rumors i notícies, dels quals ha opinat per cert Paul McCartney, pareix ser que Robert Plant els ha donat plantà. Es veu que prefereix a Alison Krauss abans que a Page and company.

Però els rumors no acaben ahí. Page s'ha encabotat i, com bon cabut, diu que la gira dels Zeppelin no la atura ni un Zeppelin. Faltaria més!

Aleshores, fa falta un cantant. I qui pareix que més possibilitats té (agafeu-se bé a la cadira) és ni més ni menys que Steven Tyler. Si, el Steve d'Aerosmith. I ara les preguntes, clar. Val la pena una gira de Led Zeppelin sense Plant? Continuarà el grup anomenant-se Led Zeppelin? O Aerozeppelin? Aerozeppelin es més llògic, no? Comenteu, doncs! Que nosaltres també tenim dret a soltar rumors!

Led Zeppelin: El Retorn

Si. S'ho podeu creure o no, pero Led Zeppelin tornarà, o almenys Jimmy Page.

I es que, després del seu exitós retorn en el O2 de Londres, nombrosos han sigut els rumors d'un probable retorn definitiu de la banda, en forma de àlbum i gira mundial. No obstant, els ànims dels milers de seguidors del grup es refredaren quan al gener del 2009, el representant de Jimmy Page aclarà que no hi hauria gira.

L'informació donada pel mànager fou prompte desmentida. La peça solta, Robert Plant, que no savia cert si tornar amb el grup, es decantava cada vegada més per fer-ho, i Jimmy declarà que faria la gira, com a solista o amb els Zeppelin.

Sens dubte la notícia és espectacular, impactant. esteu ben atents, que a mesura que apareguen novetats, us les anirem contant!! I el primer escenari de la gira, si es que hi ha gira, espectacular... Recordeu Glastonbury?

Bé, i us deixe per a que aneu calfant motors amb la mítica Stairway to Heaven, versió 2007:



I dos dels llocs web on s'ha anunciat la notícia, i on la podeu seguir:

http://www.todomusicarock.org/jimmy-page-anuncia-su-regreso-en-2010-con-o-sin-led-zeppelin/

http://www.nomascds.com/2010/01/led-zeppelin-otro-regreso-del-2010

The Beatles: La llegenda

El passat dia 10 d'abril es complien quaranta anys d'un dels fets que més han sacsejat el món de la música: La dissolució del grup britànic "The Beatles". Després de deu anys de carrera, el grup es dissolia havent aconseguit la pràctica totalitat dels èxits musicals, i havent assolit una fama inmortal que será difícil que s'extinguixca. Avui encara, tot aquell que s'inicie en el pop o el rock, escolta necessàriament els Beatles.



The Beatles foren un grup de música procedent de Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Són un dels grups de música pop amb més èxits i vendes de discos de la història de la música popular, i, a més, han aconseguit el reconeixement dels crítics. Les seves aportacions innovadores a la música popular i el seu impacte cultural van tenir una gran transcendència en els anys seixanta, que es perllongà d'una manera o altra en els anys posteriors.

The Beatles són una de les bandes comercialment més reeixides i aclamades per la crítica de la història de la música popular. The Beatles foren el grup amb més vendes de tot el segle XX. Al Regne Unit van llançar més de 40 singles i àlbums que van arribar al número u. El seu èxit es va repetir també en molts altres països: EMI assegurà que el 1985 el grup havia venut més mil milions de discs o cintes a tot el món.

Sorgits a principi dels anys 60, van ser els iniciadors del fenomen beat. Partint de la base rítmica del rock, les seves composicions foren una veritable troballa en l'aspecte melòdic i harmònic. Amb influències del rhythm and blues, i del blues progressiu, el seu estil va seguir una evolució constant. Des de meitat dels anys 60, amb l'arribada de l'èxit internacional, la seva música es va decantar cap a un eclecticisme que incloïa una forta influència oriental i que va donar com a resultat algunes de les obres més significatives de la psicodèlia i, ja al final de la dècada, del rock progressiu.

Les seves cançons van reflectir els problemes d'un cert sector de la joventut de l'època, que pretenia restar al marge de l'anomenada societat de consum i superar les convencions i els aspectes més retrògrads de la societat occidental, alhora que reclamava nous valors tant estètics i artístics com espirituals i socials relacionats, per exemple, amb l'alliberament sexual i l'antimilitarisme.

La seva dissolució oficial va tenir lloc l'any 1970. Els seus integrants van seguir les respectives carreres musicals en solitari, tot i que van sovintejar les col·laboracions entre ells. L'any 1995, amb motiu de l'edició del primer volum de la trilogia Beatles Anthology, va tenir lloc una reunió virtual del grup, amb l'ajuda d'unes cintes que John Lennon havia deixat enregistrades i que van ser la base de dues noves cançons: Free as a Bird i Real Love.

Discografia

Els Beatles són artífexs d'una obra realment inmensa e inesgotable, com queda demostrat per la inmensa quantitat d'àlbums que arribaren a publicar.

LP

* 1963: Please Please Me
* 1963: With The Beatles
* 1964: A Hard Day's Night
* 1964: Beatles For Sale
* 1965: Help
* 1965: Rubber Soul
* 1966: Revolver
* 1967: Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band
* 1967: Magical Mystery Tour
* 1968: White Album
* 1969: Yellow Submarine
* 1969: Abbey Road
* 1970: Let It Be

Senzills

* 1962 "My Bonnie"/"The Saints"
* 1962 "Love Me Do"/"P. S. I Love You"
* 1963 "Please Please Me"/"Ask Me Why"
* 1963 "From Me To You"/"Thank You Girl"
* 1963 "She Loves You"/"I'll Get You"
* 1963 "I Want To Hold You Hand"/"This Boy"
* 1963 The Beatles Christmas Record
* 1964 "Can't Buy Me Love"/"You Can't Do That"
* 1964 "A Hard Day's Night"/"Things We Said Today"
* 1964 "I Feel Fine"/"She's A Woman"
* 1964 Another Beatles Christmas Record
* 1965 "Ticket To Ride"/"Yes It Is"
* 1965 "Help!"/"I'm Down"
* 1965 "We Can Work It Out"/"Day Tripper"
* 1965 The Beatles Third Christmas Record
* 1966 "Paperback Writer"/"Rain"
* 1966 "Eleanor Rigby"/"Yellow Submarine"
* 1966 Pantomime: Everywhere It's Christmas
* 1967 "Strawberry Fields Forever"/"Penny Lane"
* 1967 "All You Need Is Love"/"Baby, You're A Rich Man"
* 1967 "Hello, Goodbye"/"I Am The Walrus"
* 1967 Christmas Time (Is Here Again)
* 1968 "Lady Madonna"/"The Inner Light"
* 1968 "Hey Jude"/"Revolution"
* 1968 Christmas 1968
* 1969 "Get Back"/"Don't Let Me Down"
* 1969 "The Ballad Of John And Yoko"/"Old Brown Shoe"
* 1969 "Something"/"Come Together"
* 1969 The Beatles Seventh Christmas Record
* 1970 "Let It Be"/"You Know My Name (Look Up The Number)"
* 1995 "Free As A Bird"/"Christmas Time (Is Here Again)"
* 1996 "Real Love"/"Baby's In Black"

Edicions pòstumes

A banda de nombrosos àlbums recopilatoris, després de la dissolució del grup han aparegut diverses edicions amb material inèdit i/o enregistrat en directe:

* 1977: Live at the Hollywood Bowl
* 1988: Past Masters, vol 1
* 1988: Past Masters, vol 2
* 1994: Live at the BBC
* 1995: Anthology 1 [22]
* 1996: Anthology 2 [22]
* 1996: Anthology 3 [22]
* 1999: Yellow Submarine Songtrack [23]
* 2003: Let It Be... Naked [24]
* 2006: Love

Yesterday:


Let it be:


All you need is love:


URI's d'Spotify

Els Beatles són un dels grups que no concedí la llicència per a que les seves cançons aparegueren a l'spoty. Ací les versions més semblants.

Yesterday: spotify:track:0udM0Hjk8XUwpU4tZ8YdIn
Let it be: spotify:track:0JHHYCHoGt78L31Fdofwn0
All you need is love: spotify:track:1nwHPMvv3Fc31ObGI6KRAY

(Informació extreta de Viqupèdia.org)

Spotify: Una potent ferramenta per a viure la música

Cal dir que, per a escoltar rock del bò, moltes vegades necessitem cremar l'eMule o bé anar de compres a qualsevol gran magatzem i carregar-nos fins als topes de àlbums de Heroes del Silencio, Eric Clapton, Fito, Led Zeppelin, etc... Al final, resulta un poc pesat, no?

Un grup de visionaris va decidir no fa molt crear un programeta per posar a l'abast de tothom gran part de la música del món, o almenys la publicada. La ferramenta en qüestió es diu Spotify:



Aquest potent programa ens permet fer realitat el nostre somni de tenir a casa la discografia de tots els grans grups de la història, només que en l'ordinador. I el és important: Spotify és totalment gratuït.

El programeta disposa de tres versions, una gratuïta i dos de pagament. Realment, en les tres pots fer el mateix. Només que en les de pagament no hi hauràn anuncis i podràs utilitzar l'Spotify al iPod o l'Android.

I bé, qué es el que permet fer l'Spotify? Doncs, per exemple, buscar àlbums per nom del mateix, per una cançó inclosa en aquest, o pel nom de l'autor. Classificar les cançons en llistes de reproducció totalment personalitzables, i més...

A qué espereu? Disfruteu!! A partir d'ara, tots els articles del bloc contindràn l'URI de l'Spoty amb la cançó o cançons mencionades a l'artricle.

http://www.spotify.com/es/

Fora des Sembrat: Viu el rock a Mallorca

Estrany era que, en els ja tres mesos de vida d'aquest espai, no haguerem mencionat encara ningún grup de rock en català, ni ningún intèrpret. A la fi ens hem decidit a apostar per Fora des Sembrat, el que, per a mi, és el millor grup de rock en català de la història recent.



El grup Fora des Sembrat neix l'any 1992 per iniciativa del cantant i guitarra Pep Suasi, i del baixista Guillem Cerdà. La formació s'inscriu en el 10è concurs de Pop-Rock de l'Ajuntament de Palma. Aquest mateix any obté el premi a la millor lletra en llengua catalana pel tema Aquell soldat.

Aquest va ser el principal impuls que necessitaven perquè en plena eclosió del rock català algun segell discogràfic es fixes en ells i van acabar en el més gran: PICAP. (No aturen) és el seu primer treball que els durà a tocar pels Països Catalans.

Els tres anys següents són anys de grans canvis i els Fora Des Sembrat que fins llavors s'estructuraven al voltant del cantant Pep Suasi i del baixista Guillem Cerdà incorporaran el Tomeu Janer (germà petit de Maria de la Pau Janer), el Rafa Ferrà dels Vadarkablar i Toni Cerdà fitxant per Swing Media. Era el moment idoni d'enregistrar (Vius....) i fer una llarga gira.

El 1997 els Fora Des Sembrat van enregistrar un mini-CD anomenat Mallorca Jove fent un homenatge al R.C.E. Mallorca per l'ascens a primera divisió de futbol.

Finalment, i després de ser un dels grups que més ha actuat arreu compartint escenaris amb grups com Sau, Lax'n'Busto, Ja T'ho Diré i Gossos, i de patir l'incertesa d'amb quina companyia publicar el que seria el seu darrer treball, el quintet de Mallorca va enregistrar (Altres Herbes i Amebes), que té l'objectiu de trencar el problema de la insularitat i sortir fora d'un mercat balear que ja tenen força controlat per arribar amb força al nord de Catalunya. Això si sempre sense oblidar els seus orígens. En aquest disc la formació canviarà, Rafa Ferrà deixarà el grup i Joan Miquel Oliver li donarà el relleu.

El 2001, la banda mallorquina treu al mercat, (Història d’un home-llibre), un treball de rock contundent, on destaquen unes lletres molt treballades. Onze cançons que relaten onze històries reals i quotidianes on un es podria sentir identificat formant una mena de llibre que acaba donant el nom al disc. On Toni Pastor a la guitarra i el guitarró donarà el relleu a Toni Cerdà que deixarà el grup.

Joan Miquel Oliver és alhora compositor dels Fora des Sembrat i dels Antònia Font com prova que el fet que Tenc un estel, anava destinada a ser una rumbeta dels Antònia Font.

El grup passarà una crisi quan, Joan Miquel Oliver, Toni Pastor i Tomeu Janer deixen el grup i per tant Pep Suasi i Guillem Cerdà pensen en dissoldre el grup, però l'incorporació d'Emili Gene als teclats, Tolo Servera i Toni Cerdà a les guitarres, Miki Campins a la bateria i Josep Thió a la guitarra, donarà com a resultat (Je Suis la Suite).

Fora des Sembrat, celebra els seus més de tres lustres d'existència amb (Nit de Mudances). Amb la baixa de Miki Campis i la incorporació de Ruben García La nova entrega conté un doble cedé musical i un DVD que reprodueixen el concert que es va gravar a Alcúdia el 7 d'abril de 2006, un recital que es va nodrir de vint temes i en el qual van estar acompanyats per destacats músics i cantants de Balears com Albert Candela, Víctor Uris, Miquela Lladó, Marta Elka, Toni Pastor, Joan Miquel Oliver, Cap pela, Rafa Ferrà, Joan Bibiloni, Josep Thió, Pau Debon, Cris Juanico, Pemy Fortuny o l'Orquestra Camerata de Sa Nostra. Suasi, cantant de Fora des Sembrat, va dedicar aquest treball "a tots els que han passat pel grup" durant la seva llarga trajectòria, alhora que va voler destacar la gran qualitat de tots els convidats que van participar en el concert d'Alcúdia, als quals va qualificar de "amics".

Finalment els grup es dissoldrà el dia de la Revetlla de Sant Sebastià 2009 a sa Plaça de Cort de Palma pel concert de IB3 Ràdio.

Discografia

* No aturen 1992 amb Picap.
* Vius 1996 amb SwingMedia.
* Mallorca Jove. Mini CD 1997 amb SwingMedia.
* Altres herbes i amebes... 1999 amb Música Global.[4]
* Història d’un home-llibre 2001 Música Global.
* Je Suis la Suite 2004 Música Global.
* Nit de Mudances 2006 Satie.

(Informació extreta de la pàgina web oficial del grup)

Je suis la suite


URI's d'Spotify
Je suis la suite: spotify:track:6dMo10w6SJA26PHUiNq1Lg
Dia gris i trist: spotify:track:31uXLRiteVrOtJX2f91Fde
Temps enrera: spotify:track:5Ri9UyIzkfKBO1g13WdXuL

Led Zeppelin: Stairway to Heaven

CANÇÓ GUANYADORA DE L'ENQUESTA

Led Zeppelin ha sigut un dels grans grups de la història del rock, i sens dubte un dels que major influència ha exercit davant grups posteriors. Cançons com Inmigrant Song, Kashmir o Whole Lotta Love han passat a l'història com a grans del gènere. Però entre tots els èxits de Led Zeppelin en destaca un: Stairway to Heaven.



Stairway to Heaven és una cançó del grup de rock britànic Led Zeppelin, composada per el guitarrista Jimmy Page i el cantant Robert Plant i inclosa en el quart treball d'estudi de la banda, Led Zeppelin IV. Està considerada per molts com un dels punts culminants de la història del rock. És una de las cançons més solicitadas en les emisores de ràdio dels EE. UU., encara que no s'ha publicat mai en "single". L'enorme èxit de la cançó i la negativa de la banda a editar aquesta cançó en "single" ha contribuït a que Led Zeppelin IV siga un dels àlbums més venuts de la història. No està clar si el títol de la cançó està inspirat en el títol d'una pel·lícula. En les famoses revistes Guitar World i Rolling Stone, el "solo" de guitarra en La menor creat per Jimmy Page per a aquesta canço fou elegit com el millor de la història, també la marca de instruments Gibson col·locà aquest com el millor en sa llista de "Els millors 50 "solos" de la història".

Famoses grabacions de interpretacions d'aquesta cançó s'han fet en el Live Aid de 1985 i en el quadragèsim aniversari d'Atlantic Records en 1988, i una versió instrumental en el concert de Crossroads juntament Eric Clapton i Jeff Beck entre altres músics.

És una cançó relativament poc versionada per altres intérprets. No obstant, una de las versions més destacades és de Frank Zappa, realitzada en els estils de reggae/ska, inclosa en el seu àlbum "The Best Band You Never Heard in Your Life".

El periòdic nord-americà New York Post publicà en juliol de 2007 una llista amb les 100 millors versions de la història, en la que destacava la versió que Dolly Parton realitzà de "Stairway to Heaven" en el primer lloc, i la gravada per el duo mexicà Rodrigo i Gabriela en el lloc 98.

Stairway to Heaven:


Lletra (Anglés):

There's a lady who's sure all that glitters is gold
And she's buying a stairway to heaven.
When she gets there she knows, if the stores are all closed
With a word she can get what she came for.
Ooh, ooh, and she's buying a stairway to heaven.

There's a sign on the wall but she wants to be sure
'cause you know sometimes words have two meanings.
In a tree by the brook, there's a songbird who sings,
Sometimes all of our thoughts are misgiven.
Ooh, it makes me wonder,
Ooh, it makes me wonder.

There's a feeling I get when I look to the west,
And my spirit is crying for leaving.
In my thoughts I have seen rings of smoke through the trees,
And the voices of those who stand looking.
Ooh, it makes me wonder,
Ooh, it really makes me wonder.

And it's whispered that soon if we all call the tune
Then the piper will lead us to reason.
And a new day will dawn for those who stand long
And the forests will echo with laughter.

If there's a bustle in your hedgerow, don't be alarmed now,
It's just a spring clean for the may queen.
Yes, there are two paths you can go by, but in the long run
There's still time to change the road you're on.
And it makes me wonder.

Your head is humming and it won't go, in case you don't know,
The piper's calling you to join him,
Dear lady, can you hear the wind blow, and did you know
Your stairway lies on the whispering wind.

And as we wind on down the road
Our shadows taller than our soul.
There walks a lady we all know
Who shines white light and wants to show
How everything still turns to gold.
And if you listen very hard
The tune will come to you at last.
When all are one and one is all
To be a rock and not to roll.

And she's buying a stairway to heaven

(Informació extreta de viquipèdia.org)

The Hotel In California: Resultats de l'enquesta

Bé, després de l'asombrosa participació a l'enquesta del blog (9 vots, impressionant!!!), i tal com vosaltres heu decidit, properament dedicarem una entrada a la grandíssima "Stairway to Heaven". aneu calfant motors, per què serà un articles dels gordos!!

Pròxims concerts: Des de hui fins al 6 de febrer

Ací us deixem tots els concerts a Espanya des d'avui fins al 6 de febrer. Aprofiteu bé la llista!! Us recomanem especialment els que oferiràn Fito & Fitipaldis, els de Europe i els de Barricada. El Bonecrusher de l'Hospitalet de Llobregat té també bona pinta...

22/01/2010 Fito & Fitipaldis, La Cabra Mecánica en Mallorca (Son Fusteret)
22/01/2010 Europe, Heaven's Basement en Madrid (Sala La Riviera)
23/01/2010 Europe, Heaven's Basement en Barcelona (Sala Razzmatazz 1)
26/01/2010 Bonecrusher Fest 2010: L'Hospitalet de Llobregat (Salamandra 1)
28/01/2010 Fito & Fitipaldis, La Cabra Mecánica en Zaragoza (Pavelló Príncep Felip )
29/01/2010 Fito & Fitipaldis, La Cabra Mecánica en Reus (Pavelló Olímpic)
30/01/2010 Barón Rojo en Madrid (Sala La Riviera)
04/02/2010 Evile, Warbringer, The Fading en Barcelona (Sala Be Cool)
04/02/2010 Porretas en Santander (Kmo)
05/02/2010 Medina Azahara en Xixón (Sala Albéniz)
05/02/2010 Evile, Warbringer, The Fading en Madrid (Sala Ritmo & Compás)
05/02/2010 Soziedad Alkoholika, The Eyes en Santander (Sala Kinbara)
05/02/2010 Porretas en Palencia
05/02/2010 Barricada en Barakaldo (Rock Star)
06/02/2010 Agression, Sheratan en Badajoz (Centro de Ocio Contemporáneo)
06/02/2010 Medina Azahara en Ponferrada (Sala La Vaca)
06/02/2010 Centinela en Murcia (Sala El Nuevo Garage De La Tia María)
06/02/2010 Los Suaves en Tobarra
06/02/2010 Barricada, Tozo en Burgos (Hangar)
06/02/2010 Medina Azahara en Ponferrada (Sala la Vaca)

Platero y Tú: Rock 'n Roll des de Bilbao

Avui anem a mostrar-vos la història d'en Fito Cabrales, un gran guitarrista i compositor de rock i blues basc amb una trajectòria impressionant. Comencem per... Platero i Tu.



Platero i Tu fou un grup espanyol de rock and roll format a finals del anys 80 en Bilbao i dissolt en 2001. Té influències de grups com Leño, AC/DC o Status Quo, i guitarristes com John Fogerty de Creedence Clearwater Revival, allunyant-se del rock radical basc que triumfava en el moment de la creació de la banda. Les seves cançons parlen de bars, drogues i amors. Deuen el seu nom a la famosa obra de Juan Ramón Jiménez: Platero i jo.

Fóren Juantxu i Uoho els primers que començaren a assatjar junts, després de la disolució de sa antiga banda. Ke i Maguila es va unir més tard als assatjos com a bateria. Un dia Juantxu convidà Fito, veí seu, al local per a vore un dels assatjos, i aquest acabà entrant a formar part del grup com a veu i guitarra.

Amb els diners de les seves primeres actuacions graben en els estudis Arion de Pamplona sa primera maqueta, i prenen el nom de Platero i Tu que més tard seria el definitiu. La maqueta, a la que nombraren "Burrock'n'roll", s'edità amb molt poques còpies i ara és una vertadera peça de coleccionista.

En 1991 la productora barcelonesa Welcome Records es posa en contacte amb ells per a grabar el seu primer disc, Voy a acabar borracho, en els estudis Lin; encara que la promoció del disc no fou prou bona i apenes fóren coneguts fora de Bilbao. Encara així els va valdre per a que els conegueren uns caçatalents de la multinacional DRO, que reedità "Burrock`n Roll" en 1992 com el seu segon àlbum, reconfigurant la llista de cançons i millorant la producció.

Eixe mateix any, entre febrer i març de 1992 grabaren el seu tercer disc, "Muy deficiente", amb alguns dels temes que es farien clàsics en els concerts de la banda, com "El roce de tu cuerpo". Ademés conten amb la colaboració de Rosendo en el tema "Sin solución". Amb aquest disc fanm una gira que ronda el centenar de concerts.

El seu quart disc, "Vamos tirando" fou grabat en els estudis Box i veu la llum en 1993, i que els donà projecció a nivell nacional. Aquest disc conta amb una versió del grup Hertzainak, "R&R Batzokian", aixina com un tema grabat en directe, "Mírame". També eixe any s'edità "En directo a todo gas", un disc en viu junt altres dos bandes, Zer Bizio? i Sedientos. Aquest disc suposà un punt d'inflexió en la banda, apareguent la producció, i notan-se un major acabat en la grabació i composició dels temes, questió que els va valer aplausos i crítiques a parts iguals.

Encara a disc per any, en 1994 graben el quint, Hay poco Rock & roll, de nou amb DRO als estudis Box, on colaboren Robe i Evaristo en la cançó "Juliette". Am Hay poco Rock 'n roll aconseguiren el seu primer disc d'or al superar les 50.000 còpies venudes.

Els anys 1995 i 1996 els pasen de gira donant concerts i grabant el seu sext àlbum, aquesta vegada en viu, al que nombraren A pelo, un èxit de vendes amb el que aconseguiren un altre disc d'or, i amb el qual s'edità un VHS amb images dels concerts en directe. A partir de l'estiu de 1996 comenzó la gira conjunta con Extremoduro en la que se alternaban en el escenario, tocaban juntos, y unos y otros versionaban canciones de ambos grupos, y que sirvió como presentación del disco. Tocaren, entre altres llocs, al Viñarock i al Palau d'Esports de Madrid.

Amb el seu sèptim disc, es notà un cambi d'estil al grup. Abandonà un poc la dinàmica "rockera" dels seus inicis per a tirar més cap a una estètica de blues. A més, Uoho pasà a colaborar más activament amb Extremoduro i Fito grabà el seu primer disc amb Fito & Fitipaldis.

En 2000 graben el seu últim disc, Correos. Després d'una espectacular gira, Fito i Uoho s'embarcaren en el projecte d'Extrechinato y Tú. Pocs mesos després, ambdos anunciaren la desparació del grup. El seu últim concert fou el divendres 26 d'octubre de 2001 en la Riviera de Madrid.

Discografia (Estudi, directe i recopilatoris):

* Voy a acabar borracho, LP, (1991), Welcome Records. Remasterizado en CD por DRO en 1996.
* Burrock'n'roll, LP y CD, (1992), DRO. Reedición de maqueta autoeditada en 1990.
* Muy deficiente, LP y CD, (1992), DRO.
* Vamos tirando, LP y CD, (1993), DRO.
* Hay poco Rock & roll, CD, (1994), DRO.
* A pelo, en vivo, 2 CD, (1996), DRO. Edición 1 cd en 1997.
* 7, CD, (1997), DRO.
* Correos, CD, (2000), DRO.
* Hay mucho Rock'n roll, Volumen I, CD, (2002) y Volumen II, CD, (2005), DRO.


Si la tocas otra vez:


Somos los platero:


El roce de tu cuerpo:

Fito y los Fitipaldis: Antes de que cuente diez

Avui presentem el nou disc de Fito, "Antes de que cuente diez". un disc que seguix l'estela de "Por la boca muere el pez", tant en calitat de cançons com en quantitat de còpies venudes. Sens dubte una gran ferramenta per desconectar de la vida quotidiana. FITOTERAPIA!!!



"Antes de que cuente diez" és el quint àlbum de Fito y los Fitipaldis i un dels que més bones sensacions deixa en els seus seguidors, tant acèrrims com de passada. Començaren a grabar en Juny de 2009 en l'estudi Du Manoir, en Les Landes (França) amb els productors Carlos Raya i Joe Blaney. Les mescles es feren a Nova York en els estudis de grabació Avatar.

El disc inclou deu noves cançons:

1.Antes de que cuente diez
2.Me acorde de ti
3.Tarde o temprano
4.Catorce vidas son dos gatos
5.Todo a cien
6.Los huesos de los besos
7.Que me arrastre el viento
8.Que necesario es el rock&roll
9.Conozco un lugar
10.La cuisine de Bernard

En la seva sexta setmana en la llista de més venuts, el nou disc del grup ocupa el segon lloc de més venuts a Espanya. La gira 2009-2010 del nou disc va començar el 6 de Novembre en el palau d'esports de Santander i en una setmana es van vendre per als tres primers concerts més de 90.000 entrades.

El disc va eixir en dos edicions: La primera el disc normal que porta un DVD amb el "live" del primer "single" del últim concert de la gira "Por la boca vive el pez" en Madrid. En una segona edició, conté el disc del nou àlbum, un llibre de partitures amb les cançons del àlbum, un llibre de fotos del grup als estudis de Nova York i un DVD que inclou el "making of" de la grabació i mescla del àlbum.

Per acabar ens despedim mentant els integrants del grup:

Adolfo "Fito" Cabrales: Veu principal i guitarra
Javier Alzola: Saxo
Joserra Semperena: Piano
Carlos Raya: Guitarra
Alejandro "Boli" Climent: Baix
Daniel Griffin: Bateria

Fito y los Fitipaldis: Pròxims concerts

Formant part de la gira 2009/10 del grup, ixen aquestos concerts. Per a aquells que podau anar a veure-los, ací teniu les fetxes. Us recomane que no us els pergau!!

22-01: Palma de Mallorca
28-01: Saragossa
29-01: Reus
12-02: Roquetes de Mar
13-02: Jaén
19-02: Talavera de la Reina
20-02: Ciutat Real
27-02: Xixón

R.E.M: Pioners del rock alternatiu

Avui em feia "nosequé" no clavar-vos res de nou al bloc (vaja merda, no? Un bloc nou amb només una entrada), així que he decidit rendir-li tribut a un dels nostres grups favorits, R.E.M.



R.E.M. és una banda americana de rock formada a Athens (Geòrgia, Estats Units) el 1980 per Michael Stipe (cantant), Peter Buck (guitarra), Mike Mills (baix elèctric), i Bill Berry (bateria and percussió). R.E.M. va ser una de les primeres bandes de rock alternatiu populars. R.E.M. va llançar el seu primer single, "Radio Free Europe" el 1981 amb la discogràfica independent Hib-Tone. El següent single va ser l'EP Chronic Town el 1982, i també va ser el primer single de la banda amb I.R.S. Records. El 1983, la banda va llançar el seu àlbum de debut, Murmur, amb molt bones crítiques. El 1987 la banda aconseguí un dels seus principals èxits, amb el single "The One I Love".

A principis dels anys 90, quan el rock alternatiu va començar a popularitzar-se, R.E.M. estava considerat un dels pioners del gènere i va llançar dos dels àlbums més reeixits de la banda, Out of Time (1991) i Automatic for the People (1992). El 1997 Bill Berry va deixar la banda, tot i que Buck, Mills i Stipe van continuar. El 2007, la banda va ser inclosa al Saló de la Fama del Rock and Roll.

El gener del 1980, Michael Stipe va conèixer Peter Buck a una botiga de discos on hi treballava Buck. Van descobrir que tenien gustos musicals similars, particularment artistes protopunks i de punk rock com Patti Smith, Television o The Velvet Underground. Stipe va dir, "Va resultar que jo estava comprant tots els discos que Buck es guardava per ell." Al cap de poc temps Stipe i Buck van conèixer dos estudiants de la Universitat de Geòrgia: Mike Mills i Bill Berry, que ja havien estat tocant junts des de l'institut. Van decidir tocar cançons junts; Stipe va comentar, més tard, que "mai no va haver-hi cap gran projecte al darrere". La banda, que encara no tenia nom, va passar-se uns quants mesos assajant i va tocar per primera vegada el 5 d'abril del 1980 a la festa d'aniversari d'un amic seu. Després de rebutjar noms com "Twisted Kites", "Cans of Piss", i "Negro Wives", la banda va quedar-se amb "R.E.M.", que Stipe havia sel·leccionat aleatòriament d'un diccionari.

Finalment, els membres de la banda van deixar els estudis per centrar-se en la banda. Van trobar un mànager que es deia Jefferson Holt i era propietari d'una botiga de discos. Va quedar tan impressionat en veure una actuació de R.E.M. al seu poble de Chapel Hill que es va traslladar a Athens. L'èxit de R.E.M. va ser gairebé immediat a Athens i rodalies. Durant l'any i mig següent, R.E.M. va fer una gira pel sud dels Estats Units.

A l'estiu del 1981, R.E.M. va gravar el seu primer single, "Radio Free Europe". Es va llançar amb la discogràfica independent Hib-Tone. Les mil còpies inicials del single es van esgotar ràpidament. Malgrat les poques còpies, el single va rebre bones crítiques, i el New York Times el va classificar com un dels deu millors singles de l'any.

R.E.M. va gravar l'EP Chronic Town amb Mitch Easter l'octubre del 1981, i tenia previst publicar-lo amb una nova discogràfica indie anomenada Dasht Hopes. Tanmateix, I.R.S. Records va obtenir una maqueta de la primera sessió de gravació amb Easter que havia estat circulant durant mesos. La banda va rebutjar l'oferta de la discogràfica més important RCA Records per I.R.S., amb els qui van firmar un contracte el maig del 1982. I.R.S. va publicar Chronic Town aquell agost com a primer llançament americà. Una crítica positiva de l'EP per New Musical Express va elogiar les aures de misteri de les cançons i va concloure, "Els R.E.M. sonen sincers, i és fabulós escoltar quelcom tan poc forçat i intel·ligent com això." Una frase que resumeix l'esperit de la banda, que mai ha buscat la comercialitat.

Al llarg de la seva carrera, R.E.M. ha publicat 21 discs, un d'ells un recopilatori "live" gravat al 2007:

Àlbums d'estudi:

* Murmur (1983)
* Reckoning (1984)
* Fables of the Reconstruction (1985)
* Lifes Rich Pageant (1986)
* Document (1987)
* Green (1988)
* Out of time (1991)
* Automatic for the people (1992)
* Monster (1994)
* New Adventures in Hi-Fi (1996)
* Up (1998)
* Reveal (2001)
* Around the sun (2004)
* Accelerate (2008)

Recopilacions:

* Dead Letter Office (1987)
* Eponymous (1988)
* The Best of R.E.M (1991)
* R.E.M. Singles Collected (1994)
* R.E.M. In the Attic
* In Time: The Best of R.E.M. 1988-2003 (2003)
* And I Feel Fine...The Best of the I.R.S. Years 1982-1987 (2006)

Discs en directe:

* R.E.M. Live (2007)

Us deixen tres de les millors cançons de R.E.M. De segur que vos encantaràn.

Man on the Moon:


Losing my religion:


Everybody hurts:


(Informació extreta de viquipèdia.org)

Eagles: Hotel California

Com no podia ser d'altra manera, la primera entrada d'aquest bloc necessàriament tenia que fer referència al seu títol, "The Hotel in California". Com tot el món sap, la cançó "Hotel California" de "Eagles" és una de les més reconegudes de la història del rock. Així doncs, comencem.



Eagles és una banda de rock clàsic nord-americana que es va donar a conéixer en orige en Los Ángeles, California a principis dels anys 70.

Inicialment la sev amúsica era un híbrid entre música country i instrumentació bluegrass injertades en armonies del surfer rock californià, i produïnt balades sensibles i música lleugera d'aroma country i pop-rock amb lletres que parlaven de cotxes, relacions i vides errants. Els inventors de aquest génere fóren cantautors dotats, entre ells Gram Parsons, Jackson Browne, J.D. Souther, i Warren Zevon. Els Eagles encaixaren el esperit del cantautor en el marc d'un grup, amb un marcat énfasi en els "arreglos" i en la mestria musical, i el so inicial del grup arribà a ser sinònim del country rock del sud de California. En àlbums posteriors el grup va prescindir de la instrumentació bluegrass i gravità cap a un so claramente més rock.

La història de Eagles comença quan Glenn Frey (cantant, guitarrista i compositor) i sa amic Don Henley (bateria i cantant) s'uneixen a la banda que acompanyaba a Linda Ronstadt en la grabació del seu disc Silk Purse. Després de dos anys de colaborar amb eixa banda, ambdós decideixen abandonarla per a crear el seu propi grup. Per fer-ho conviden als músics Bernie Leadon (corda) i Randy Meisner (baix) a participar en el projecto. A ells se'ls uniren posteriorment Joe Walsh (guitarra i cors), Don Felder (guitarra), Timothy B. Schmit (baix) i Bernie Leado (guitarra).

Arribaren a grabar 16 discs, entre àlbums, recopilatoris i "lives", i nombrosos "singles":

Àlbums d'estudi:

* 1972 The Eagles #22 US (Platinum)
* 1973 Desperado #41 US (2x Platinum), #39 UK
* 1974 On the Border #17 US (2x Platinum), #28 UK
* 1975 One of These Nights #1 US (4x Platinum), #8 UK
* 1976 Hotel California #1 US (16x Platinum), #2 UK
* 1979 The Long Run #1 US (7x Platinum), #4 UK
* 2007 Long Road Out of Eden

Recopilatoris i en directe:

* 1976 Their Greatest Hits (1971-1975) (recopilatori) #1 US (28x Platinum), #2 UK [#1 selling US álbum of All Time]
* 1980 Eagles Live #6 US (7x Platinum), #24 UK
* 1982 Eagles Greatest Hits, Vol. 2 (recopilatori) #52 US (11x Platinum)
* 1984 The Best of the Eagles (recopilatori per a Europa) #8 UK
* 1994 The Very Best of The Eagles (1994) (recopilatori per a Europa) #4 UK
* 1994 Hell Freezes Over (live álbum) #1 US (8x Platinum), #18 UK
* 2000 Selected Works: 1972-1999 (box set) #109 US (1x Platinum)
* 2001 The Very Best of the Eagles (2001)' (recopilatori per a Europa) #3 UK
* 2003 The Very Best of the Eagles (2003) (recopilatori) #3 US (3x Platinum), #27 UK (denominat The Complete Greatest Hits en Europa)

El àlbum que ens ocupa ací és, com je hem dit, el mític "Hotel California". Fou publicat al 1976, i fou el primer àlbum del grup sense el seu membre fundador, Bernie Leadon, i el priemr amb Joe Walsh.

Hotel California fou el quint àlbum dels Eagles amb material original i es convirtí en un gran èxit comercial. Des de la seva publicació en 1976 ha venut més de 16 milions de còpies solament en els Estats Units, siguent el seu àlbum amb material original amb millors ventes. Va permanéixer com a "Number One" en vendes durant huit semanes, no consecutives, entre finals de 1976 y principis de 1977, e incloïa dos senzills que es convertiren en "Number One" de les llistes d'èxits de Billboard Hot 100: "New Kid in Town", el 26 de febrer de 1977, i "Hotel California", el 7 de maig de 1977.

En 2001 la cadena de televisió per cable VH1 nominà a Hotel California com el trigèsim octau més important àlbum de tots els temps.



(Informació extreta de viquipèdia.org)